Off

Sortides 2n Trimestre

FUNDACIÓ MIRÓ

El passat dia 19 de febrer, varem visitar la Fundació Miró. Aquesta fundació va ser creada pel propi artista per a la seva col·lecció privada a Barcelona al 1975. Està situada a un edifici creat per Josep Lluís Sert, el qual permet un diàleg entre les obres de Miró i l'espai. En l'interior, com ja he dit, s'hi situen les obres de la col·lecció de Miró, i també exposicions contemporànies d'artistes dels segles XX i XXI. L'objectiu de la nostra visita era en concret una exposició temporal que s'estava realitzant aleshores, ART SONOR?, a més de la vista per l'exposició de Joan Miró. 

Exposició Art Sonor?

Aquesta és una amplia exposició que disposa de diverses sales disposades en 3 plantes de l'edifici. Les obres s'on d'artistes de finals del segle XIX fins a l'actualitat. Les obres que hi podem trobar tracten com de sonoritzar objectes artístics. Aquestes ho fan ja sigui amb formes que volen representar la música, utilitzant elements propis de la música com partitures o integrant el propi so en les obres. En la seva majoria, son obres que busquen interactuar amb el públic, ja sigui un seient amb altaveus a cada cantó com uns quadres en els que hi has de posar l'orella per escolta-hi certs sorolls. 

Aquesta és una de les obres que més em va interesar durant la visita. S'anomena Sense títol (Dibuix sonor, una hora amb grafit), de WIlliam Anastasi 2013. L'obra consisteix en un full de grans dimencions, el qual es troba tot guixat amb grafit, i a la part inferior hi trobem un altabeu que va reproduit l'audio de la realització de d'aquest. És a dir, com ve diu el titol, va sonant l'hora de grafit en la qual es vca realitzar el dibuix. 

Sortides 1r Trimestre

CAIXA FORUM

El passat dia 11 de desembre, els alumnes del batxillerat artística varem realitzar una sortida al Caixa Forum en la qual varem visitar dues exposicions diferents: Ópera, passió, poder i política; en caiguda lliure. 

El caixa forum és un centre cultural gestionat per "la Caixa", aquest es troba a la muntanya de  Montjuïc a Barcelona.

L'exposició visitada de l'ópera consisteix en un "viatge" per 8 ciutats diferents, per Venècia, Londres, Viena, Milà, París, Dresden, Barcelona I Leningrad, on l'ópera hi va tenir gran protoganisme. Aleshores, l'espai esta dividit en 8 espais, un per ciutat, i en cada una s'hi trobava diferents pintures, fotografies, vestimenta i videos de peces d'ópera. Se li suma també la reproducció de diferent peces musicals d'òpera mentres et vas movent per l'espai a través de sensors. Aquest fet el que fa és afavorir la creació d'una atmòsfera que t'immersa en l'exposició.

La segona exposició que varem visitar va se En caiguda lliure, la qual era una mostra d'obres contemporànies, que està activa des del 10 d'octubre de 2019 al 9 de febrer de 2020. Comissariada per João Laia, fa servir la imatge de caiguda com a metàfora del clima de transformació accelerada en què vivim: la progressiva desmaterialització de les imatges, de les narratives i dels objectes que servien de puntal fonamental per a la nostra societat va derivar en un sentiment generalitzat d’abisme. En quant a l'estructura de l'expo, aqesuta es centra al voltantd'un laberint de forma circular, amb grans pareds de plàstic groc translúcid. A l'exterior d'aqust i troben diferents obres contemporanies amb formats totalment variats, des d'escultura fins a pintura, audiovisuals i altres expresions artístiques.

Schwarze Mutter mit schwarzem Kind (made negre amb infant negre) de Georg Baselitz 1985, aquesta és una pintura amb la tècnica de l'oli sobre tela. L'obra representa a una dona negra cap per abaix a l'esquerra de la composició, i un nen també de color negre a la seva dreta. En aqesuta, hi predominen els colors foscos com el negre, que creen contrast amb altres colors més clars i ius com el verd o el groc. Pel que fa a la manera de traçar les figures, l'artista utilitza una tècnica que no defineix clarament ñes línies, no busca una comppsició clara. Aquesta forma de pintar l'obra i la utilització d'aquest estil de colors, busca donar expresivitat al quadre. El missatge que trobem derrera és una critica a la situació social de les dones, mares i negres, ja que la visualització d'aquest problema segueix sent escasa. 

MUSEU DE GRANOLLERS

El passat dilluns 11 de novembre varem anar a la sortida al Museu de Granollers. En aqeusta varem tenir la oportunitat de visitar diferents exposicions, la de Pep Duran (Papers Adormits), Martin Parr (Space Dogs) i la permanent.

OBJECTE KITSCH: Després de la visita a l'exposició de Martin Parr de Space Dogs varem coneixer el concepte de kistch, i hem hagut de buscar el nostre propi objecte kitsch per casa. Aleshores, he trobat aquesta col·lecció de taces de "My little pony", les quals representen aquest estil a la perfecció ja que és un estil de mala qualitat i que son productes totalment comercials.

CREACIÓ DEL TRÍPTIC: En l'exposició permanent varem haver de triar 3 obres i lligarles amb una sola temàtica les 3. 

EL FEMINISME-Museu de Granollers

Relacionem aquesta obra de Susy Gómez amb el moviment feminista ja que creiem que pot representar quatre àmbits o situacions que afecten directament al col·lectiu de dones.

Començant per dalt a la dreta trobem una mà vermella, aquesta des de el nostre punt de vista, plasma la violència masclista mitjançant el color de la sang.

Al seu cantó la figura d’una persona, de la qual mig cos és un cor sense acabar. Podria simbolitzar l’amor romàntic, la dependència en les relacions de parella pròpies d’un model patriarcal que moltes vegades desemboca en la violència.

A sota, un peu amb un cap a sobre i junt amb el quadre del moble, podem relacionar-ho amb l’aïllament social i la figura de la mestressa de casa. Uns “objectius” els quals la societat imposa a les dones des de el seu naixement, el fet d'haver d’ocupar-se de la casa i els fills, deixant de banda el seu propi benestar o aficions.

Relacionem aquest quadre, fet per Josep Maria de Sucre, amb els rols que desde ben petites hem de seguir només pel fet de ser dones. Com per exemple, portar vestit, ser educada, bona nena, no replicar…

La següent obra és de Varònica Aguilar, i també la podriem relacionar amb la lluita feminista de fa unes dècades, quan la dona encara tenia menys drets.

El que buscaria representar aquesta obra seria l'aïllament, és a dir, les dones es sentien tancades i neutralitzades, no tenien veu i havien de seguir uns rols predeterminats. és per això que l’artista tanca un personatge diminut, en un espai tant gran, en el qual la persona no té sortida ni ningú l’escolta. El personatge es troba tancat en la caixa, fet que busca reflectir el sentiment de les dones en el seu moment.

YESTERDAY

Anàlisi de la pel·lícula  

Director: Danny Boyle

Gènere: Comèdia romàntica
Guinista: Richard Curtis

Corrent cinematogràfica o moviment: La corrent és una Utopia, ja que mostra un món paral·lel al nostre on no hi existeixen The Beatles.

Format de la pel·lícula:

1.Argument:  la película en centre en la vida d'un home, el qual intenta triunfar en el mon de la música, però que no ho acoseguix. De cop, es produeix un fenomen mundial en el qual és com un mon paral·lel en que no hi han existit coses com el Beatles, mentre l'home si que les recorda i aconseguix gran èxit al treure-les com a seves.

2. Recursos visuals (Justifica la resposta) :

-Plans: Utilitza diferents estils de plans, però predominen els plans generals i els primers plans.

-Moviment de la càmera: no presenta moviments de càmara exagerats.

-Posada en escena

-Actors:Himesh Patel (Jack Malik), Lily James (Ellie), Ed Sheeran, Kate McKinnon (Deborah), Joel Fry (Rocky).

-Continuïtat No és una película continua, ja que no segueix el temps present durant tota la pel·licula, va fent salts en el temps.

-Escenografia

-Recursos estilístics : en alguns moments donats de la pel·lícula apareixen lletres de caçons o països que apareixen en aquesta a la pantalla, amb lletres extravagants i de colors vius al mig de la pantalla.

-Banda sonora: la banda sonora es principalment les caçons de The Beatles i de Ed Sheeran, d'aquesta manera, es sembal quee s fa una compareació de la música pop d'aleshores i la d'ara.

-To del llenguatge: el llenguatge és actual i simple, qualsevol el pot entendre.

-Llum: Crec que en aquesta pel·lícula no s'hi juga exesivament amb la llum, ja que en general les escenes estan ben il·luminades i no es mostren canvis dràstics de llum.  

-Color: Els colors que predominen en aquesta som vibrants.

-Vestuari: La roba utilitada és totalment actual.

3.Tria un personatge i fes la descripció  
El Jack Malik és un home adult el qual desitja dedicar-se a la música. Aquest toca al carrer i a diferents bars la seva canço (The Summer song) i versions de The Beatles. És mostra com una persona somiadora i amb esperànces, ja que ell continua tocant encara que només le vagin a veure els seus amics, encara que en un cert punt de la pel·lícula ja arriba a perdre l'espenaza. A més, se'l veu una persona honrada i sincera, ja que acaba dient la veritat sobre les seves cançons i no busca els diners amb el que ha fet, puja les seves caçons de forma gratuita. Finalment, podem veure que és un personatge romàntic, perquè de clara el seu amor per la Ellie devant de tot un concert.

4.Tria una escena per explicar-la
Una de les escenes que més m'ha cridat l'eatenció de la pel·lícula ha estat la reunió per a la tria de la portada del disc. En aquesta, apareix el Jack a una de les puntes de la taula, i es troba rodejat de gent que es dedica al màrqueting. Ell proposa les portades com les originals i els tituls de discos de The Beatles. Ells les rebutgen les seves idees i opten per una imatge molt més minimalista, on hi predomina el balnc, i només hi apareix el el nom de Jack Malik. El que destacaria d'aquesta escena és que es pot veure clarament com les modes canvien depenent de l'època, ja que les portades dels discos originals van tenir gran èxit en el seu moment. En canvi, en aquest mon on no hi existien i anys més tard, les modes son molt més diferents.

SORTIDA PANORÀMIC

El passat 24 d'octubre del 2019, els alumnes de 1r de Batxillerat Artístic del Celestí Bellera varem anar al festival Panoràmic, elq ual es celebra a Granollers. Durant aquesta visita varem poder visitar diferents espais amb les diferents exposicions dels artístes que hi participaven a la Roca Umbert. 

En primer lloc, el Panoràmic és un festival de Cinema, fotografia i més que es celebra cada any a la ciutat de Granollers,  el qual te com a un dels seus directors a Joan Fontcuberta. Aquest any ha realitzat la seva 3a edició, la qual es centrava en el 50è aniversari de l'arribada de l'home a la lluna l'any 1969. L'exposició va durar del 17 al 20 de novembre i va estar mostrada en diferents espais: La Roca Umbert, el Museu de Granollers, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Cinema Edison. 

En la nostra visita, només varem tenir la oportunitat de veure les exposicions relaitzades a als  espais de la Roca Umbert com a la Tèrmica o l'Espai d'Arts. La Roca Umberts Fàbrica de les Arts és un espai cultural amb moltitud d'espais i sales polivalents. En aquestes espais s'hi realitzen tot tipus d'activitats relacionades amb la cultura i l'art. En els seus inicis, aquesta era un fàbrica tèxtil que va obrir a Granollers al s.XX i va tancar a principis dels anys 90. Va romandre tancada des d'aleshores fins a principis dels 2000, quan es va reavilitar com a Fàbrica d'Arts. Posteriorment es va obrir la seva Biblioteca, La Troca Centre de Cultura Popular i Tradicional, el bar, el CUB espai d’assaig musical i les oficines, l’Espai d’Arts, el Centre Audiovisual, el Centre de Creació i Difusió Musical NauB1 i la nau polivalent de Dents de Serra...A mesura que van anar passant el anys es va anar habilitant els espais esmentats i més per a el seu ús principalment enfocat a la cultura. També podem veure en els seus exteriors grans murals pintats a les parets, degut a les grans dimencions de les façanes de la fàbrica, que permeten tenir una gran llenç en blanc per a artistes de l'art urbà.

Per altra banda, el primer espai visitat de l'exposició, ha estat l'espai Dents de Serra la de Les llunes dels astrònoms: representacions des de 1610 a 1910, comissariada per Lourdes Delgado  Jo la descriuria com un èix cronològic de l'evolució de la visió de la lluna al llarg de la història, comença des de diversos dibuixos i i·lustracions fins a la primera fotogràfia, i altres imatges més actuals. La mostra no es centra en una única tècnica, hi apareixen des de fotografíes fins a art/pintura i  il·lustracions científiques.

A continuació, en el mateix espai hi troben l'esposició "Le cose que si vedono in cielo", comisariada per Ilaria Campiolo. La mostra contsa d'una selecció de llibres fotogràfics recents, que busquen mostrar l'interès que te l'homa en intentar obsevar el que no pot veure o tocar, en aquest cas el cel. Ens fa reflexionar sobre la nostra relació amb les imatges que ens han fet arribar des de els satèlits, i com aquestes imatges ens  han influit en la nostra imaginació. Els llibres constaven de temàtiques molt variades, des de una recopilació d'imatges de les exploracions lunars de la Nasa, fins a un titolat Caçador de meteorits.

L última exposició que podem trobar a l'espai Dents de Serra és Moon Project, la qual esta comissariada per Andrés Hispano i Fèlix Pèrez-Hita. Aquesta mostra la imatge que s'ha tingut de la lluna al llarge de la història. Ho fa a través de il·lustracions, fotografies, cartells publicitaris, pintures, il·lustracions cientifiques...referents a la lluna. Aquestes son disposades en dos grans cercles a la pared de la sala, en que un dels cercles representa la cara visible de la lluna i l'aeltre la cara fosca.

Canviant d'espai, trobem La Tèrmica, on hi trobem l'exposició de Marcel·lí Antúnez, Transelenita. L'exposisció es troba repartida per tota la tèrmica, i les pantalles son les protagonistes. Es caracteritza principalment per la gran quantitat d'audiovisuals que hi exposa, els quals, alguns son interactius, i el public hi pot participar, ja sigui afegint la seva cara a un personateg o dirigint l'adiovisual a través de sorolls en un microfon.

Per altra banda, tmabé varem visitar l'Espai d'Arts, on hi havia l'esposició "The Astronauts", de la Cristina de Middel. Aquest espai estava covert de les seves fotografies, les quals mostres a una persona d'origen africà vestit d'astronaute.Això és degut a que a Zàmbia, es va crear el primer programa espacial, el qual no va ser complert per falta de presupost. És per això que l'artista ha volgut recrear aquell somni impossible d'aleshores que podrien haver documementat els fets.

En l'espai la Miranda, una petita saleta dalt de l'Espai d'Arts, varem assistir a la reproducció d'un dels videos que pertanyien a l'expossició. Aquest era un video que es centrava en la idea del devat obert de si es va arribar a anar a la Lluna o si relament tot era un montage. A més, varem tenir la sort de tenir al seu creador amb nosaltres per a poder comentar una mica el projecte.  

Per altra banda, com a obra que volia cometar detalladament, he escollit Moon Progect, el qual he explicat breument amb anterioritat. Aquest projecte és un dels que personalment crec que destacava més envers als altres. Les seves grans dimencions el feia visible des de qualsevol lloc de l'espai Dents de Serra. A més, era molt interesant apropar-shi i observar les diferents imatges que composaven cada una de les circumferències. Es pot veure com clarament la circumferència que representa la cara fosca de la lluna presenta tonalitats més fosques i com la cara visible, colors més clars, fent més sencilla la comprensió del que estas veient.

Cara Fosca

Cara Visible

Pel que fa a la meva opinió personal respecte a l'exposició, la visita a totes les mostres m'ha resultat interesant. Des del meu punt de vista, he pogut veure maneres molt diferents d'enfocar un mateix tema com és el 50è aniversari de l'home a la lluna. Això m'ha servit per a i veure que hi ha mil maneres d'interpretar un mateix temà. A més, considero molt possitiu el fet que, posteriorment a la nostra vidita, poguem realitzar la petota activitat de fer les nostres propies propostes sobre el tema de la Lluna, ens fa involucrar-nos més en tot el que varem poder veure durant la visita. També considero molt bo el fet de haver tingut al creador del projecte en video que varem poder veure i poder-lo comentar amb ell i reflexionar sobre tot el contigut d'aquest. A tot això se li ha de sumar també l'exposició a la tèrmica de Marcel·lí Antunez, la qual opinio que hauria estat bé una mica d'ajuda externa per a entendre realment el que estavem veient perquè si ve és cer que les obres eren provocadores i fora de lo comú, eren complicades d'entendre la seva intencionalitat.

Link a totes les fotografies realitzades al Panoràmic.

SORTIDA NAU BOSTIK

El passat 23 de Setembre del 2019 els alumnes de Batxillerat Artístic del Celestí Bellera varem anar a veure 2 exposicions a la Nau Bostic. La primera era una visita amb guia pels murals d'art Urbà de la Nau i la segona era una exposició de fotografia feta pels alumnes de "El Observatorio" a les instalaciosn del 513m2.

Art Urbà

Activitat 1:

La primera activitat consisteix en fotografiar tots els murals d'Art Urbà que ens mostren durant la nostra visita, i d'aquests apuntar l'autor, any de creació, tècnica i significat en cas de que en tingui.

Mural 1

Autor: Laguna i Emilio Cerezo

Any: 2019

Tècnica: pintura plàstica

Significat: mural abstràcte, no te significat

Mural 2

Autor: Fasim

Any: 2016

Tècnica: Esprai

Significat: mural abstracte, no té significat.

Mural 3

Autor: Axe Colours

Any: 2016

Tècnica: Esprai

Significat: Representa el personatge de Tyrion Lannister de la série Joc de Trons.

Mural 4

Autor: Sawe

Any: 2016

Tècnica: Esprai

Mural 5

Autor: Kram i Eledu

Any: juny 2019

Tècnica: Esprai

Mural 6

Autor: Sixe

Any: 2017

Tècnica: Esprai

Significat: Abstracte

Mural 7

Autor: Roger Sarret

Any: 2017

Tècnica: Esprai

Significat: Fet al mateix temps que l'anterior, és la interpretació del mural de Sixe.

Mural 8

Autor: James Choules "she one"

Any: 2017

Tècnica: Esprai

Significat: Abstrancte

Mural 9

Autor: James Choules "she one"

Any: 2019

Tècnica: Esprai

Significat: Abstrancte

Mural 10

Autor: Mohamed Gatchan

Any: 2016

Tècnica: Al oli

Mural 11

Autor: Btoy

Any: 2019

Tècnica: Plantilla

Mural 12

Autor: Muretz

Any: 2016

Tècnica: Esprai

Mural 13

Autor: Roc Black Block

Any: 2016

Tècnica: Plantilla

Significat: Busca mostrar situacions relacionades amb el masclisme encara presents en l'actualitat del nostre país, com el nombre de violacions anuals o el nombre de denuncies per maltractament que es produeixen.

Mural 14

Autor: Miquel Wert

Any: 2016

Tècnica: plàstica

Mural 15

Autor: Joan Joserace

Any: 2017

Tècnica: pintura plàstica i esprai

Mural 16

Autor: El xupet negre

Any: 2017

Tècnica: Esprai

Significat: És el "logotip" significatiu d'aquest artista.

Mural 17

Autor: Franco Fasoli "Jazz"

Any: 2019

Tècnica: el que va trobar, pincella, aigua, toxos i fulles

Significat: és tant clar i poc marcat per enfatitzar que l'art urbà és efimer i que ha de desapareixer amb el temps. 

Activitat 2:

La següent activitat consisteix en triar un dels murals treballats en l'activitat anterior i relacionar-lo amb 3 altres obres de l'ambit artístic, ja sigui un quadre, escultura, cançó, pel·lícula o un altre mural d'art urbà.

En primer lloc, el muralq ue he triat per a realitzar aquesta activitat ha estat el de #Ni una menos, de Roc Black Block del 2016. Aquest busca mostrar el masclisme present encara al nostre país. Això ho fa amb els textos que apareixen sobre la nois on s'hi pot llegir frases com "11.000 denuncies de violència masclista" o "26.742 denuncies per  maltractaments".

Relacionaria amb el murals la canço de "Les silenciades" del grup valencià de Pupil·les del 2017.Aquesta canço parla sobre diferents situacions masclistes les quals moltes dones viuen en el seu dia a dia. Sobretot relacionaria la cançó amb el mural per la part de la lletra en que parla sobre el personatge de la Marga, la qual és agafada pel braç per l'amo de la casa amb cara de desig i ella ha de correr, la qual es sent maltractada. 

També relacionaria el mural amb la pel·licula "Durmiendo con su enemigo". Ho relacionaria amb aquesta per la temàtica, ja que la pel·lícula tracte sobre una dona que ha de fingir la seva propia mort per a poder fugir d'un matrimoni on es maltractada diariament, tant física com psicològicament. Aqui deixo un fragment de la pel·lícula on es pot veure una de les escenes de maltractament.

Per acabar, relacionaria el mural amb una altre canço/poema. Aquest d'anomena "És una niña" de Mabel Flores. és una canço amb n missatge totalemnt feminista, la qual mostra la situació de les dones durant tota la seva vida i quant van creixent. és per això que relaciono la lletra de és una niña amb el mural, ja que volen difondre la situació de la dona encra en l'actualitat. 

513m2

Activitat 1:

Durant la visita a les intal·lacions de 513m2 varem poder veure una amplia exposició de fotografies i alguns dels artistes de les mostres ens varen poder ajudar a entendre millor les seves col·leccions. En la primera activitat hem de triar alguna de les col·leccions vistes durant l'eposició e intentar imitar l'estil de l'artista per poder fer 5 fotografies les quals hauries de poder-se colar entre la col·lecció i que no es pugui diferenciar entre el que ha fet el fotograf i l'alumne. D'aquestes 5 se'n han de descartar 4 i triar-ne una de "bona". 

Per a realitzar aqquesta primera activitat he triat la col·lecció de Camara de eco, feta per Lucía López. Aquesta consisteix en la reserca de formes en el nostre espai, els qual composen les nostres ciutats.

Per a realitzar les meves fotografies, anetriorment vaig estar observant detingudament com estaven realitzades les imatges originals, que contenien, quina llum tenien, d'entre d'altres. Al fer-ho vaig veure que no hi haviaun tipus de vista determinat com seria picat o frontal, va convinant aquests, i totes realitzades en vertical. També vaig observar que les fotos eren sencilles, en el sentit que no hi apareixen gaires element, es centren en un de sol i majoritariament aillat del seu entor, i que el que apareixia en les imatges eren formes que es poden veure perfectament en qualsevol ciutat. Finalment, em vaig centrar en la manera d'editar les imatges. Aquestes estan, com bé es veu, en blanc i negre, el qual no mostra un contrast molt marcat entre els colors.
A continuació, la fotografia mostrada és la que he triat com la més adint per a que es "camuflés" en la col·lecció de Cámara de eco.

La fotogarfia triada és a una escala que vaig trobar pels carrers de la meva ciutat. Em va semblar interessant la seva forma al crear aquesta simetria quan miraves des d'aquest punt de vista. És per això que vaig realitzar la foto, ja que em semblava molt adeint amb el tema de les formes que formen la ciutat. També he triat aquesta imatge perquè es centra en un sol element sense donar protagonisme al fons com fan les fotografies originals. 

Després tenim unes altres 4 fotografies que em va semblar que també podrien formar part de la col·lecció però que finalment han quedat descartades per diferents motius.

Activitat 2:

La següent activitat cosisteix en triar un altre col·lecció de l'exposició o la mateixa que en l'anterior activitat, i realitzar una petita serie de 5 fotografies de com realitzaries des del teu punt de vista la col·lecció escollida.
Per a l'activitat, vaig triar la col·lecció de Deserto, feta per Gala Seguí Delgado. Aquesta busca representar l'intent de desconexió en un mon, on sembla impossible actualment desapareixer. També sober l'atmosfera que ens poden arribar a transmetre els llocs. He triat aquesta col·lecció perquè em va agrafdar molt el fet que realment em transmetia el que dia l'autor, aquest intent de desapareixer i aquesta atmosfera que es crea amb les imatge.

Per a la realització de la meva propia col·lció m'he volgut centrar en la paraula ABSTENIR-SE que apareix anomenada en la cartellera. És per això que he centrat la meva propia serie de fotos en la paraula i l'anomeno d'aquesta manera. Abstenir-se es una acció que jo relaciono amb la soletat, la qual identifico amb moment de reflexió i tristesa. Per tot això, he decidit realitzar una serie de fotografies en la qual sempre apareix una sola persona en moments de soletat, en el seu intent de desapareixer i desconectar de tot. Son imatges que busquen transmetre santiments de tristesa, ja que la meva intenció és mostrar el lloc tant fosc que pots arribar quan et sents sol. A més, he volgut editar les fotografies en blanc i negre perquè la soletat em resulta algo molt fosc i que identifico amb tons grisos, sense vida.